L’ASSOCIACIÓ CONTRA LA FIBROMIÀLGIA CAMINA AMB BON PEU A MONTAVERNER

Ara fa dos anys que l’Associació de Fibromiàlgia (AFIVA) de la Vall d’Albaida, que ja funcionava en Ontinyent i Albaida, va germinar a Montaverner. Juana Navarrete Arco, la seua presidenta, i Manoli Almendros, vocal de l’entitat, ens parlen de les dificultats inicials. La dificultat en el diagnòstic, les reticències a reconéixer la malaltia, ...
Compten amb unes vint associades a Montaverner, quasi totes dones, “encara que hi haurà més del doble de malalts al poble, entre ells alguns hòmens, sense saber-ho”. Ara es reuneixen una vegada al mes, dimecres, al Centre Social, des d’on preparen totes les iniciatives per a lluitar contra la malaltia. I la principal arma amb què compten és amb la informació, per a la qual cosa les conferències mèdiques resulten imprescindibles. La darrera ha estat impartida per Neus Rubio, d’Infodona, “La dona i la publicitat”.
Per això, a banda d’haver aconseguit que un dia a la setmana les atenga una fisioterapeuta, que els realitza els necessaris massatges al Centre de Salut, han reivindicat i aconseguit un bo per a 20 sessions a la piscina d’Aielo de Malferit, amb un descompte d’entre el 20 i el 30% i on l’associació en paga un terç.
Reconeixen les ajudes rebudes, però demanen a l’ajuntament i la Conselleria de Sanitat una major implicació, perquè les rifes, loteries i calendaris no són suficients.
I a la gent del poble, “que creguera, que participara més, que estiguera més informada”, perquè la finalitat és arribar a un món sense dolor, obrir expectatives de vida.
Elles seguiran treballant incansablement perquè la malaltia siga reconeguda per les institucions i coneguda per la resta de la ciutadania.
Per això organitzaran més conferències i volen dur alguna obra de teatre, sense oblidar-se’n de les cassoles.
I ànim no els en falta.



Fibromiàlgia: una malaltia difícil de detectar

La fibromiàlgia és una síndrome crònica que es caracteritza per un dolor difús, fatiga i altres símptomes. No és contagiosa, i recents estudis semblarien indicar que pot haver-hi una predisposició genètica. Afecta majoritàriament a dones amb una proporció de 3-5:1 i algunes estadístiques assenyalen que podria afectar al 5% de la població. Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia i actualment no hi ha cura, encara que existeixen formes de millorar la vida dels afectats.
Fins i tot en l'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, alguns professionals de la medicina s'han mostrat escèptics o han rebutjat l'existència de la malaltia malgrat aquesta va ser reconeguda com a tal el 1982 per l’OMS.


Símptomes
—Dolor muscular intens.
—Fatiga i cansament encara que no s'hagi realitzat cap esforç.
—Migranyes.
—Alteracions del son
—Ansietat i depressió.
La presència i severitat dels símptomes depèn de la persona i s'agreugen pels canvis ambientals, les situacions d’estrés i angoixa, i l'increment de l'activitat física.